Parc Adula

Stefano Bollani 

Naschius a Milaun. Suenter haver aquistau il diplom mercantil ha Stefano bandunau la capitala lombarda per vegnir a Malvaglia, il vitg d’origin da sia mumma. Suenter haver luvrau plirs onns sin entgins beins purils ella val, ha el el fundau ils 1997 in pign menaschi puril pign. El ha entschiet cun sis cauras e zacontas vegnas. El decuors dils onns ei il bein carschius ed oz sa Stefano Bollani cultivar circa treis hectaras vegnas ed entgins curtgins. Igl onn 2010 ha el calau culla tratga da cauras per sededicar cumpleinamein allas vegnas ed als curtgins da pumera. Dapi 5 onns eis el maridaus cun Tessa, el ei bab da dus affons, Marco e Vera. La primavera d’uonn ha Stefano surpriu igl uffeci da president dalla Federviti, secziun Biasca e Valli. El collaborescha cun entginas revistas specialisadas d’agri- e viticultura.

PARC ADULA. Stefano, danunder deriva tia passiun pils vins?

SB. Da pign ensi, cu jeu passentavel las vacanzas da stad tier tatta e tat a Malvaglia, hai jeu adina giu ina passiun per la tiara ed il mund rural. Jeu munchentavel mai las caschuns ch’ei deva da gidar miu tat en iert e curtgin, ella vegna e tiels animals. Specialmein la lavur cullas iuas ed ella vegna ha adina fascinau mei. Quella sparta ha animau mei da sescolar ed emprender cuntinuadamein da vins, enfiarlas, metodas dalla cultivaziun, era d’autras tiaras. Empriu bia hai jeu medemamein cun visitar auters menaschis e tschalèrs.

PA. Raquenta a nus da tia activitad da viticultur.

SB. Actualmein lavurel jeu cun 10'000 plontas da vit, per gronda part eis ei merlot els vitgs Malvaglia, Ludiano e Semione. La gronda part dallas vegnas ein situadas en terren spundiv. Quei vul dir lavur a maun cun bia sforzs e cuosts ch’ein pli aults che quei ch’ins ha cun trer vegnas ella planira. Dapi il 2008 produceschel jeu cun in enconuschent tschalèr dil Sottoceneri. A quel furneschel jeu ina gronda part dallas iuas che dat in merlot pur e fin cun num Impronta. Dapi entgins onns produceschel jeu cheu ella regiun ed en collaboraziun cun in amitg era la lingia da vins Cà Minola che regorda alla casa da mia mumma. La tipologia Cà Minola includa in merlot alv, in assemblage alv cun sis sorts ed in rosato. Dapi uonn porsch’jeu plinavon in “Cà Minola” spumante cun 50% merlot e 50% pinot ner.

PA. Jeu sai che ti has aunc silmeins ina occupaziun laterala culla meila. Raquenta a nus zatgei da quella.
 

SB.Sper las vegnas cultivesch’jeu aunc in pèr curtgins cun pumera, oravontut meila ch’ei destinada per la vendita directa e la producziun da malada dultscha. Era culla meila hai jeu plascher d’experimentar ed empruar tgei qualitad ch’ei la pli adattada al clima ed al terren dalla Val Blegn.
 

PA. Tgei creias ti ch’in parc naziunal sappi porscher a tiu menaschi? En tgei moda savessas ti profitar cun tes products d’ina marca „parc naziunal“?
 

SB. Jeu creiel che l’idea d’ina marca fagess senn demai ch’ils products vegnessen pli enconuschents. In carschen probabel da turists purtass a miu bein puril in bienton dapli vendita directa.

Parc Adula, 30 | 9 | 2015