Parc Adula

Progetto di parco nazionale

Maggiori informazioni

Dorothea Rigonalli

 

 

Dorothea Rigonalli ei naschida ils 1958 a Thun (BE). Ella ei adina stada activa tiels battasendas. En quella funcziun ha ella luvrau treis onns tier il biro internaziunal dils battasendas a Berna. Tras ils battasendas ha ella scuviert ed ei s’inamurada ella Val Calanca. Ella ha priu domicil a Cauco nua ch’ella ha maridau e priu a mauns ensemen cun siu um il menaschi puril dil sir e dalla sira. Dapi 20 onns meina Dorothea il menaschi Pelegat, ella ei vicepresidenta dalla vischnaunca da Cauco che vegn menada da tschun dunnas. Lu eis ella era mumma da treis feglias: La pli veglia, Lucia, lavura cun ella el menaschi. Dinamica ed innovativa sco ella ei, aviarta per quei che schabegia ora el mund, raquenta Dorothea Rigonalli da sia veta e da sias experientschas.

 

PARC ADULA. Dorothea, ti derivas da Thun, vivas denton dapi biars onns ella Val Calanca. Tgei sas ti raquentar dils pass che ti has fatg en tia veta, savens freneticamein, naven d’in marcau en ina existenza cun ritems ch’ein segir pli moderai malgrad ch’els ei forsa aunc pli intensivs?


DR. Jeu sun vegnida avon 34 onns ella Val Calanca. Jeu stoi dir che la populaziun ha priu si bein ed acceptau mei sco jeu sun. Jeu stoi era dir ch’jeu sun ina persuna fetg toleranta ed aviarta pil dialog. En quei reguard hai jeu saviu emprender fetg bia dils Calanchins, igl emprem lur dialect. Jeu manegiel che gest il lungatg seigi in instrument fundamental per s’integrar en ina cuntrada sco quella. Jeu hai bugen la cuntrada e sia natira intacta. Igl ei da principi buca naven dil mund, en ina mes’ura essan nus a Bellinzona, en dameins ch’ina ura a Lugano. Jeu sun adina stada dall’idea che l’uniun detti forza. En quei senn sundel jeu perschuadida ch’ina fusiun dallas vischnauncas savess mo esser d’avantatg. Ina caussa stos jeu denton precisar: Jeu sundel buca fugida dil marcau per ir alla tscherca da memezza ella natira. Jeu hai decidiu da vegnir ella Val Calanca perquei ch’jeu hai era vuliu metter en pei in pign menaschi per esser occupada empau.


PA. Gliez ei indubitabel, ti eis semessa da detschiert ella lavur. Raquenta a nus da tiu menaschi puril.


DR. Jeu mirel dil menaschi agricol Pelegat. Dapi 20 onns essan nus certificai cul sigil BIO e Naturabeef. Mia contribuziun pli impurtonta e decisiva ei senz’auter stada da midar sin vaccas-mumma. Igl ei stau ina gronda differenza tiel sistem usitau e tier quei ch’ins era disaus da far ella val entochen lu. Sper las vaccas ed ils vadials tenin nus era cauras, pors, asens, gaglinas ed aucas. Jeu hai adina giavischau in bein puril da 360 grads. Nus vendin nos products, naven dalla carn frestga tier la sechentada, dallas ligiongias tiels anseuls, dil caschiel-caura tiel „büscion“, a privats e direct, seigi quei ella regiun taliana tochen a Turitg. Giu leu promova ina cooperativa locala nos products. La reclama da bucca tier bucca ei segir era d’impurtonza fundamentala per nus.
 

PA. Ti eis ina dunna cun melli ideas ed eis engaschada en numerus projects. Sas numnar entgins da quels.
 

DR.Avon entgins onns havein nus entschiet ad organisar cheu tier nus ensemen cun auters menaschis ed alps ina retscha da brunchs, specialmein quel digl 1 d’uost. Cun mintga gada da quei da 250 hosps semuossan quels sco in success. Numerus tuornan lu mintg’onn e gliez ei ina gronda satisfacziun per nus. Quei vul dir che nus hagien fatg bein nossa lavur. Plinavon hai jeu instradau in project ch’jeu numnel „atelier del pane“. Ei setracta d’in pign local nua ch’jeu fetsch diversas sorts paun, inclus la terschola che nus vendein fetg bein cunzun duront ils meins da stad cu ei ha bia turists ella val. Ella stagiun aulta vegn jeu da far cerca 25 kilos paun a gi! In auter project ei Calatour, in pign menaschi da catering ch’jeu fetsch ensemen cun autras dunnas dalla val. Nus preparein aperitivs e gentars sin damonda. Leutier duvrein nus exclusivamein products locals e cuschinein savens era tenor recepts vegls dalla regiun, sco per exempel igl „ammazzafam“ (enconuschents cul num romontsch maluns). Quella tratga preparein nus duront cerca duas uras en ina gronda cazzetta, cun truffels cotgs, frina da pulenta ed in pulit quantum pischada. Igl ei in recept che deriva d’in temps ch’ei deva pauc ella val ed ins stueva s’arranschar cun quei ch’ins haveva. Vinavon sundel jeu responsabla per la logistica dils products regiunals. En quei sectur vulein nus presentar e vender las specialitads dalla Val Calanca ell’entira Svizra. Jeu hai tschaffen dall’idea da s’unir e da sepresentar sco ina cuminonza da producents. Pil mument essan nus aunc vidlunder da definir nossa pagina d’internet, dasperas essan nus denton gia presents cun ina certa regularitad a differentas fieras ed eveniments regiunals.
 

PA. Per tei para ei dad esser clar che las sinergias han ina impurtonza fetg marcanta?
 

DR.Gie, absolutamein. Gia da mia natira anora plai ei a mi da mirar sur las seivs. Jeu creiel ch’il sepresentar sco unitad sappi mo esser in agid, quei era per far svanir il mitos d’ina cuminonza alla periferia, statica, serrada e per sesezza. En quei senn duei il project dalla cascharia esser in muossavia.
 

PA. La cascharia, exact: in project dil qual ins discuora dapi plirs onns. Raquenta zatgei da quei.


DR. L’idea d’ina cascharia che duei vegnir construida a Bodio (Cauco) havein nus instradau cugl intent d’unir las forzas. Igl ei in mied per nus purs da seprofilar era ordeifer la Val Calanca. Nus essan perschuadi ch’ina cascharia en Calanca ha siu regl ed ei dumandada. Cul temps havein nus integrau l’idea el project da svilup regiunal ch’igl uffeci federal d’agricultura ed ils cantuns ha finanziau. Dapi igl onn 2009 essan nus vid quella caussa che includa era diversas alps sco per exempel l’alp da cauras Stalvedro sur Arvigo. Mia idea fuss ei d’organisar si leu in agriturismo. Teoreticamein duessen las lavurs da construcziun dalla cascharia entscheiver igl onn 2015. Inagada ch’il menaschi ei en funcziun, vegn el ad esser la centrala da latg dalla Val Calanca. Era purs dalla Mesolcina san far part dalla gronda cooperativa che vegness fundada. Alla cascharia vuless jeu annexar in bein puril didactic, in liug d’eveniments. Jeu s’immagineschel in liug da s’entupar per las numerusas scolas che vegnan en nossa val per far excursiuns. Sin in tal bein puril savess’ins mussar la veta purila, intermediar il contact culla natira e l’impurtonza dall’agricultura da muntogna.
 

PA. Lein discuorer dil Parc Adula: Tgei manegias che quel purtass alla Val Calanca?


DR. Il project Parc Adula s’accorda perfetg cun mia idea d’unir las forzas. Sch’el duess vegnir acceptaus, contribuess el segiramein che la val survegness in bien num sin plaun naziunal ed internaziunal. Il parc fuss in instrument che gidass da revaletar nossa regiun. Jeu vesel il project Parc Adula sco ina rama culla quala ins sa mussar las bellezias e buontads dalla Val Calanca, sia cuntrada natirala naven dils mirs schetgs tochen tier ils menaschis d’alp. Sch’il parc daventass realitad, purtass quei era bia sil livel dalla collaboraziun. El creass sinergias nizzeivlas denter las regiuns dil parc. Sinergias sviluppablas e senza dubi constructivas. Da mia vart hai jeu saviu collaborar culla squadra dil Parc Adula a caschun dils brunchs informativs che l’associaziun ha organisau. Igl ei segir stau muments da distracziun, denton era ina impurtonta plattafuorma per in brat d’opiniuns raschuneivel. Plinavon havein nus organisau ina grillada per in viadi da scola, era cheu en buna collaboraziun cul project Parc Adula.

 

Jeu discussiuneschel savens dil project Parc Adula culs habitonts dalla vallada. Ed en quels discuors emprovel jeu adina da far capir che tut sto buca adina restar tuttina e nunballucabel. Sch’ins mira el vargau ein midadas adina stadas il motor pil svilup e pil progress. Malgrad quei creigiel jeu buca ch’il Parc Adula purtass a nus midadas epocalas, persuenter biars avantatgs.

 

Parc Adula, 30 | 8 | 2014