Parc Adula

Aurelio Casanova 

Dapi igl 1. da schaner 2014 ei Aurelio Casanova president communal da Ilanz/Glion, la vischnaunca ch’ei sefuormada ord la fusiun da 13 vischnauncas da Glion e contuorn. Casanova representa plinavon il cumin dalla Foppa el cussegl grond a Cuera. Duront 12 onns (2002–13) ha el dirigiu igl uffeci cantunal d’agricultura e geoinformaziun, quei suenter in’experientscha da 20 onns ell’economia privata en in biro d’inschignier. A sia vischnaunca nativa da Vrin eis el attaschaus stretgamein. Quei ligiom tgira el era sco president dalla Fundaziun Pro Vrin.

PA. Tgei munta il project d’in parc naziunal per la vischnaunca da Ilanz/Glion? E per la regiun dalla Surselva?

AC. Per la vischnaunca da Ilanz/Glion ha il project neginas consequenzas directas, pertgei nus essan buca inclus el perimeter dil parc. Jeu manegiel denton che Ilanz/Glion sappi tuttina profitar sco liug da partenza per las valladas lateralas. Igl ei denton aschia che l’entira Surselva savess profitar. Ei va per rinforzar la periferia, e cunquei la Surselva sco regiun perifera. Consequentamein stuein nus empruar da trer a néz tuttas pusseivladads ch’ei dat. En quei senn ei il Parc Adula per la regiun, ed indirect era per la vischnaunca da Ilanz/Glion, ina schanza ed ina sfida pil futur.

PA. Tgei secturs san tenor Vus profitar il pli fetg da quei project?

AC. La Surselva sco zona periferica ha paucas pusseivladads per industrias e commerci. Ei ha adina giu num che l’agricultura ed il turissem domineschien ella periferia. Gest quei ein dus secturs ch’ein adattai pil concept dil parc. Ins sto mo patertgar vid ils suandonts elements: la natira, igl ambient, la cuntrada, ils buns products da noss’agricultura, las turas ed excursiuns turisticas. Jeu less accentuar che quei ein nossas fermezias cullas qualas nus savein profitar. En quei connex eis ei da sedumandar tgei ch’ins astga far e tgei ch’ins astga buca far en in parc. Da cheu derivan las temas che tut seigi scumandau el parc. Quei para tenor mei era il motiv daco che schi biaras persunas han aunc adina dubis areguard l’idea d’in parc.

PA. Tgei manegieis Vus da talas temas?

AC. Ins sto esser cunscients che bia glieud resenta ozildi las novas leschas e normas sco prighel per la libertad individuala en lavur e natira. Las medemas persunas snegan denton buca ch’ei drova turists. Ei vegn fatg valer che quels vegnien era senza in parc, pertgei nossa cuntrada ei e resta magnifica. Ei vegn manegiau ch’ei drovi nuot auter per seposiziunar meglier ella fiera. Jeu mez manegiel ch’ei drovi ussa aunc biars sforzs ella lavur da communicaziun e perschuasiun. Igl ei necessari da mussar alla glieud ch’il parc munta negina limitaziun. Ins sto explicar ch’il parc ei ina schanza che arva novas pusseivladads per trer glieud en nossa regiun: per far vacanzas, frequentar cuors, per retschercas scientificas. Grazia ad in parc dat ei ton biaras pusseivladads per muentar zatgei els vitgs. Ed ei fuss ideal da saver realisar silmeins enzatgei da tut quei.
 

PA. Ei para ch’ils da Vrin hagien las pli grondas temas. Tgeinins ein tenor Vus ils motivs per ils dubis?
 

AC. Vrin, anteriura vischnaunca ed oz fracziun dalla vischnaunca Lumnezia, ei quasi il cor dil Parc Adula. Sche Vrin sortess dil project manegiel jeu ch’ina impurtonta part dil parc naziunal muncass. Ils davos 20 onns ein ils da Vrin stai fetg activs, els han fatg bia pigl agen vitg. Il svilup ei colligiaus culla lavur digl architect Gion A. Caminada. Oz ha Vrin in bien num e la glieud ha tema ch’il parc limiteschi las activitads, en connex cullas alps, l’agricultura, il turissem. Era cheu ston ins prender alla glieud quella tema, quei cun mussar exact tgei ch’ei pusseivel e tgei buca. E dil reminent eis ei impurtont da mussar ch’il parc sa crear lavur el vitg, seigi quei ella gastronomia, ella vendita da products agricols, per la mazlaria e la pasternaria. Jeu creiel ch’ins stoppi render attent allas pusseivladads ch’il parc porscha alla populaziun locala.

Parc Adula, 30 | 6 | 2015